Interiorisme a Tarragona
El tòpic diu que l’interiorisme és l’últim: triar el sofà i penjar els quadres quan l’obra ja està feta. En els nostres projectes és el primer. Abans d’obrir una regata ja està decidit com entra la llum, quins materials es toquen cada dia i per on es mou la gent —i ho executa el mateix equip que ho dibuixa.
L’interiorisme no és l’última capa de pintura
Un bon projecte no afegeix coses: treu soroll a l’espai fins que només queda el que té sentit. Menys, però decidit.
La imatge habitual de l’interiorisme és la d’algú que arriba al final, amb l’obra ja acabada, a triar cortines i a col·locar un parell de làmines. Aquesta versió arriba tard a gairebé tot. Quan el disseny entra amb les parets ja tancades, hereta els errors de l’obra: l’endoll on molesta, la finestra petita que deixa la sala a mitja llum, el passadís que es menja tres metres útils. Es pot maquillar, però no arreglar.
L’interiorisme que de veritat canvia una casa es decideix abans. Abans de tirar a terra el primer envà ja se sap cap a on mira cada estança, què es veu en obrir la porta, on cau la llum de la tarda i per on passa la vida un dia qualsevol. Això no és decorar. És projectar.
A Tarragona hi ha pocs interioristes que a més executin el seu propi projecte. Nosaltres fem les dues coses, i aquí està la diferència —ho veuràs una mica més avall.
Què resol, en concret, un projecte d’interiorisme
No és una qüestió de gust. Un projecte treballa amb quatre matèries primeres, i les quatre es poden raonar:
- La llum. Primer la natural: orientar els usos cap a on entra el bon sol i obrir pas a la llum que avui es queda atrapada en una habitació. Després l’artificial, per capes i per escenes —general, de treball, d’ambient—, amb els interruptors on la mà els busca.
- Els materials. Roure, pedra natural, microciment, llautó, gres de gran format. Es trien amb mostres sobre la taula i sota la llum real de casa teva, combinats entre si, no a la pantalla d’un catàleg. Aquí es juga la major part del caràcter del resultat.
- La proporció. On acaba un revestiment, a quina altura vola un moble, quant d’aire necessita un rebedor per deixar de ser un passadís. És el que separa una casa cara d’una casa amb criteri, i no costa més diners: costa pensar-ho.
- Els recorreguts. Com s’entra, com es travessa la sala, com arribes del dormitori al bany a les tres de la matinada. Una casa ben projectada es mou sola; en una de mal resolta sempre sobra un gir.
Quan aquestes quatre decisions es prenen juntes i a temps, el resultat es nota sense que sàpigues explicar per què. Aquesta sensació —la que tot està on ha d’estar— és la que persegueix un projecte d’interiorisme ben fet.
Del moodboard a la paleta de materials
Tot comença per entendre el teu gust sense obligar-te a saber posar-hi nom. Una casa que vas visitar, un hotel on vas dormir bé, tres fotos guardades al mòbil: d’aquí en traiem una direcció —una atmosfera, una paleta, una intenció— i la fixem en un moodboard que serveix de brúixola per a tot el que ve després.
De l’atmosfera baixem al concret: la paleta de materials. Mostres físiques sobre la taula, combinades entre si i vistes amb la llum de casa teva a diferents hores. Un roure al costat del gris de la pedra, el llautó contra el blanc trencat d’una paret. Aquí es decideix, amb les mostres a la mà i el pressupost al davant, bona part de com envellirà la teva casa.
Res d’això és fum: cada elecció queda anotada, mesurada i pressupostada com una partida pròpia. El moodboard és bonic; el plànol de materials és el que es construeix.
Dissenyem el projecte i l’executem nosaltres
El que és estrany del sector és que qui dibuixa i qui construeix gairebé mai no són els mateixos. Aquí es perd mitja idea pel camí.
El repartiment habitual és aquest: un interiorista entrega uns plànols preciosos i una empresa diferent els executa. Entre el paper i la paret s’escapen coses. El sòcol que anava enrasat apareix clavat per sobre. La tira de llum que havia de quedar oculta es veu. El porcellànic arriba en un altre acabat perquè «no n’hi havia del previst». Ningú menteix; simplement, la idea es tradueix dues vegades i en cada traducció es perd un matís.
A RT, qui dissenya i qui aixeca l’obra són el mateix equip. El plànol no s’interpreta: es compleix. L’electricista sap on anirà cada llum abans de picar la paret, i el fuster coneix el tirador abans de tallar el tauler. Per això l’interiorisme encaixa de manera natural dins d’una reforma integral, d’una reforma de casa o xalet o d’un local o oficina que obre de cara al públic: és la capa de criteri que ordena totes les altres.
Fa més de vint anys que reformem a Tarragona, amb l’oficina a l’Eixample, a un pas de la Rambla Nova. El mateix responsable que decideix amb tu la paleta passa per l’obra sovint i respon quan truques. A projectes pots veure interiors acabats, i a opinions, el que expliquen els qui ja viuen el resultat.
Els espais que funcionen no s’improvisen al final: es decideixen al principi, sobre plànol i amb les mostres a la mà.
Preguntes freqüents
Feu només el projecte d’interiorisme, sense executar l’obra?
Si el teu habitatge demana una intervenció lleugera —pintura, il·luminació, mobiliari— ho podem estudiar. Però on de veritat aportem és quan disseny i obra van junts: el mateix equip que dibuixa el plànol de llum és el que després obre la regata. Així no hi ha traduccions entre el paper i la paret, i el que veus al projecte és el que t’entreguem.
Tinc un pressupost tancat per a materials i mobiliari. Hi treballeu?
Sí, i preferim saber-ho des del primer dia. La paleta es construeix dins del teu rang: per a gairebé cada peça hi ha dos o tres camins a preus diferents, i te’ls ensenyem amb mostres a la mà. Decidir amb el pressupost al davant evita l’escena de sempre —enamorar-se d’alguna cosa que després cal descartar.
Quant encareix l’interiorisme una reforma?
El projecte de disseny es pressuposta com una partida pròpia, detallada i visible des del principi; no va amagat dins de l’obra. I sol tornar-se sol: els canvis a mitja obra i els materials comprats dues vegades —el que un bon projecte elimina— acaben costant gairebé sempre més que el projecte sencer.
Treballeu en pisos de l’Eixample o de la Part Alta, o només en cases grans?
En tots dos. Un pis senyorial de l’Eixample amb sostres alts i motllures demana tant de criteri com un xalet de la costa, i una casa de pedra de la Part Alta demana encara més sensibilitat. L’interiorisme no és qüestió de metres, sinó de decisions ben preses: funciona igual en quaranta metres que en dos-cents.
Parlem de la teva reforma.
Deixa’ns quatre dades i et truquem per concertar la visita. Sense presses i amb una orientació clara des del primer moment.
O truca’ns 977 27 92 72